Sensibilització, humanització i formació, motors d’acció per a dir NO al maltractament
• CONFEMAC desenvolupa una campanya en col·laboració amb ajuntaments de tot el territori nacional per a conscienciar la població de la xacra social que suposa el maltractament a les persones majors.Santa Pola recolza la campanya de sensibilització perquè entre tots i totes prenguem consciència.
• Les claus: Per a la població en general “Davant l’abús i maltractament en la vellesa: Obri els ulls” i per a les noves generacions de majors: “Vacuna’t contra el maltractament, perquè a tu també et pot passar”.
La Confederació Estatal de Majors Actius (CONFEMAC) al costat dels ajuntaments del territori nacional adherits, estan desenvolupant una campanya de sensibilització entorn del 15 de juny, “Dia Mundial de presa de consciència de l’Abús i Maltractament en la vellesa”. CONFEMAC ha posat a la disposició dels ajuntaments un conjunt de recursos compost per cinc models de cartells, sis vídeos, cinc falques publicitàries, un díptic, dos articles, una xarrada de sensibilització, la Declaració de Valladolid, així com la possibilitat d’atendre els mitjans de comunicació locals si ho consideren oportú…
Amb aquesta iniciativa es vol conscienciar la ciutadania que el maltractament cap a les persones majors és una realitat social oculta, perquè no se’n parla i és ocultada per aquestes mateixes persones majors, perquè no és fàcil alçar la veu quan la persona que maltracta és la mateixa que cuida.
Detectar l’abús i maltractament en la vellesa exigeix molt d’esforç i s’ha d’abordar amb delicadesa. Per això és important conscienciar, sensibilitzar i obrir els ulls, davant conductes que es consideren normals i no ho són, són maltractament.
CONFEMAC posa també a la disposició de tota la ciutadania el Telèfon del Maltractament a les Persones Majors 900 656 566, la missió del qual consisteix a orientar les persones que telefonen sobre els recursos a utilitzar segons la situació que presenten. És un telèfon gratuït, per a tot l’Estat, que en any i mig ja ha atés més de 600 casos, dels quals, el 64% afecten dones i el 38% homes.
Respecte als tipus de maltractament, el més notificat és el maltractament psicològic 46%, seguit en aquest ordre pels següents: físic 27%, econòmic 22%, abandonament o negligència 18%, i contra la llibertat i drets bàsics de la persona 16%. Fins hui no han sigut notificades situacions d’abús i/o maltractament d’índole sexual.
Podem dir que, segons les telefonades rebudes, el 71% de les situacions d’abús i/o maltractament han tingut lloc en l’àmbit familiar i el 29% en institucions. Parlem d’àmbit familiar quan la persona maltractada continua vivint en el seu propi domicili o en el domicili familiar.
Les telefonades rebudes són en un 35% per part de fills/es, 20% altres familiars, un 15% de veïns/es, un 13% les pròpies víctimes i en un 7% dels casos són els professionals.
Dret a dir “NO”
En arribar a la jubilació se solen deixar arrere responsabilitats i compromisos que ens feien portar un ritme de vida accelerat. Es pot dir que en finalitzar l’etapa laboral les persones solen experimentar una espècie d’“alliberament” a tres nivells: treball, família i deutes.
La del treball és evident. Quant a la família, en aqueixes edats els fills solen ser persones autònomes i les responsabilitats més importants ja passaren i és en produir-se la “síndrome del niu buit” quan podem experimentar una altra dimensió positiva de la jubilació que es pot viure amb llibertat per a projectar-se en noves maneres de viure la vida en parella, en l’ocupació del temps, el compromís social, la cerca de la satisfacció personal en tot el que ens agrada i no és obligatori… I en relació amb els deutes, passa igual. En aquesta etapa sol haver-hi una estabilitat econòmica i els deutes importants solen estar ja liquidats.
Al costat d’aquest triple alliberament, moltes persones poden gaudir també dels “vents a favor” de tindre una salut bastant acceptable, unes relacions afectives positives amb persones volgudes, una economia per a viure sense estretors i, per damunt de tot, llibertat per a decidir en què ocupar el temps i com viure aquesta etapa de la vida, que cada vegada és més llarga.
Amb aquestes edats s’és prou major com per a decidir lliure i responsablement el que u vol i el que no vol. Ningú hauria d’imposar res a ningú i molt menys a les persones majors. Qui lliurement vulga fer costat als seus fills, per exemple en la cura dels nets, un, uns quants, o tots els dies de la setmana i així és feliç, enhorabona. Però cal respectar a qui vulga implicar-se menys o qui decidisca no fer-ho.
Per això hauríem d’entendre dues qüestions fonamentals. En primer lloc, que la responsabilitat dels fills és dels qui els porten al món, comptar amb el suport dels avis és extraordinari sempre que aquests estiguen d’acord a col·laborar-hi. I en segon lloc, és imprescindible comprendre que després de la jubilació, les persones continuen tenint vida i projectes propis i tenen dret a ser respectats pels qui estan en el seu entorn. Aquest argument és igualment vàlid per a la forma en què les persones majors gasten els seus diners, amb qui s’ajunten,
on viatgen o amb qui fan els seus propis plans.
Per això des de la Confederació Estatal de Majors Actius (CONFEMAC) defensem la llibertat de cada persona per a triar com vol viure la seua vellesa i defensem el dret a dir NO, sense complexos, quan calga dir-ho. I en aquest sentit suggerim a qualsevol persona major però especialment a les noves generacions de majors “vacunar-se” contra els diferents tipus d’abús i maltractament en la vellesa. Moltes vegades es tracta de conductes que són considerades com a normals però no són gens normals. Són maltractament.
Es tracta d’empoderar-se per a fer front aquest tipus de conductes protectores en unes ocasions i en altres de clar abús, per part de familiars, que encara que en moltes ocasions no siguen conscients, no deixen de ser maltractament. Perquè el maltractament en la vellesa va més enllà del mal físic i és patit i silenciat per les pròpies persones majors que no se senten amb força per a alçar la veu.
Formació necessària i urgent
Existeix una percepció social més o menys generalitzada que la fi de l’etapa laboral és el principi de la fi. Aquesta idea està en la base de moltes situacions d’abús perquè amb aqueix enfocament es pensa que la persona perd capacitats. I encara que és cert que físicament no s’està igual que amb vint anys, també és veritat que altres dimensions de la persona estan en aquestes edats molt més madures i desenvolupades que quan s’era més jove. Aqueixa visió deficitària, tan present en la nostra cultura, és un estereotip edadista que denigra la imatge de les persones majors.
Seria bo abandonar arguments com “tu ja no entens d’això” o “això ja no és per a persones de la teua edat”… perquè aqueix tipus d’expressions són edadistes, coarten la llibertat de decisió de les persones majors sobre qüestions importants de la seua vida i limiten les seues possibilitats de desenvolupament personal. Per a comprendre l’abast negatiu d’aqueixes afirmacions, el millor és posar-se en el lloc de qui les rep, perquè a penes desenvolupem un mínim d’empatia segur que canvia també la nostra percepció -el que pensem- i la nostra conducta -el que fem-.
Per a previndre aquest tipus de comportaments, en CONFEMAC disposem d’un ampli catàleg de temes formatius, tant per a persones majors com per a professionals o familiars.
Humanitzar-se per a humanitzar
Sensibilitzar contra l’abús i maltractament és el camí, però la meta final és el “bon tracte”, i aquest passa per la humanització. Construir unes relacions plenament humanes en les quals no hi haja ningú més que ningú, en un context d’igualtat i respecte és cosa de tots, tant en l’àmbit familiar com en l’institucional. El camí a recórrer en tots dos escenaris és llarg encara. La millor manera de previndre el maltractament i de fer realitat el bon tracte en la família és amb relacions sanes, marcades per una comunicació eficient.
En les institucions, fa falta un important canvi de l’enfocament de la gestió, centrada ara en l’eficiència dels recursos, per un enfocament centrat en la persona, que és la que dona sentit a tota la resta. Una atenció humanitzada no és més cara, i és molt més gratificant per a majors i per a professionals, que aquella que només mira el compte de resultats. En aquest context no es pot atendre bé si un no està bé, d’ací la importància d’humanitzar-se -els professionals- per a humanitzar.
Contra la Soledat no desitjada: “Una anomenada amiga”
Finalment, CONFEMAC va posar en marxa a la fi de març de 2020 “Una anomenada amiga” per a atendre els problemes de soledat de persones majors, agreujada amb el confinament. Mitjançant aquest programa es realitza un acompanyament de persones voluntàries a persones que viuen situacions de soledat no desitjada.
Encara que aquest projecte va sorgir com a resposta al primer confinament en 2020, l’acceptació i els resultats han impulsat la Confederació a continuar amb
aquest programa més enllà de les circumstàncies de la pandèmia.
TELÈFON GRATUÏT CONTRA L’ABÚS I MALTRACTAMENT EN LA VELLESA: 900 65 65 66
TELÈFON CONTRA LA SOLEDAT NO DESITJADA EN LES PERSONES MAJORS: 954 27 56 40