La Regidora de Platges de l’Ajuntament de Santa Pola, Sra. Mercedes Landa Sastre, com a membre del Patronat de la Fundació de l’Institut d’Ecologia Litoral, i a causa de la seua preocupació per la situació de les platges del municipi, va sol·licitar a esta entitat la posada en marxa del Projecte de Monitoratge de l’Erosió Costanera a les Platges de Santa Pola, que s’ha dut a terme entre gener de 2017 i febrer de 2018.

L’Institut d’Ecologia Litoral va presentar el passat 10 d’abril els resultats d’este informe en una reunió mantinguda amb el Departament de Platges d’este Ajuntament. Els resultats obtinguts han permés identificar els patrons de la dinàmica sedimentària en 8 platges del municipi, i com estes es veuen influenciades pels corrents, identificant els trams de platja que presenten guanys o pèrdues de sorra.

Les acumulacions vegetals a les platges, també denominades cúmuls de Posidonia, constituïxen una problemàtica complexa a causa de nombrosos factors implicats i a l’elevada intervenció humana a les platges, com la retirada d’estes acumulacions, les operacions de neteja o l’aportació de sorra. Davant la dificultat per a la seua gestió, i amb l’objectiu de poder estudiar les seues causes i efectes, així com les conseqüències de la seua retirada en la dinàmica de l’arenal, el Departament de Platges va acordar amb l’Institut d’Ecologia Litoral iniciar un projecte experimental per al monitoratge de l’erosió costanera entre la platja de Llevant i les Cales de l’Est.

Cal destacar que les dimensions de la platja seca, és a dir, els trams de platja que estan fora de l’aigua varien molt al llarg de tot l’any. No obstant això, comparant els primers mesos amb la situació al febrer d’este any, la majoria de trams analitzats es mostren estables o presenten un moderat guany d’amplària, i només 6 trams reduïxen la seua amplària (inferior als 10 metres).

La platja de Llevant mostra un comportament estable, encara que amb reducció d’amplària en el seu extrem oriental, al costat de l’espigó. Quant a les Cales de Santiago Bernabéu, la tendència és positiva. L’acumulació més gran de sediment es produix a les zones centrals i occidentals de les cales, a causa de l’efecte de contenció dels espigons davant els onatges de Llevant. A les cales 1 i 3 s’han realitzat aportacions de sorra procedent del garbellat dels cúmuls de Posidonia per a compensar les pèrdues per causes naturals, mentre que els majors volums d’este tram s’han acumulat en les cales 2 i 3.

Platja Varador reduïx la seua amplària, no obstant això, els valors negatius han disminuït gràcies al bon comportament dels últims mesos. Esta platja és la que ha experimentat l’acumulació vegetal més gran d’entre les estudiades. La sorra emmagatzemada en el perfil submergit auguren bones expectatives de cara a la seua propera recuperació, ja que en els pròxims mesos podrien tornar als trams de platja seca.

Tant Varador com les Cales de l’Est són les platges on s’ha registrat la major concentració d’acumulació vegetal i on les praderies de Posidonia estan millor conservades i més properes a les platges.

A la cala 1 s’observa un augment de l’amplària de la platja de 6 metres, mentre que els trams més orientals de les cales 2 i 3 registren una reducció. Estes pèrdues de sorra també s’han compensat durant els últims mesos d’observacions. Enfront d’estes cales no s’emmagatzema sediment probablement a causa d’un transvasament cap a la platja de Varador per efecte dels corrents generats per l’onatge de Llevant.

L’Institut d’Ecologia Litoral afirma que és necessari obtenir més dades amb sèries temporals més llargues per a definir millor el patró de comportament de les platges, si bé reconeix que les tècniques aplicades pel Departament de Platges d’este Ajuntament, consistents a realitzar una extracció selectiva dels cúmuls de Posidonia en determinades platges i períodes de l’any, són sostenibles. A més, extraient els cúmuls des de la part interior cap a la riba, i deixant actuar a esta barrera vegetal el major temps possible (només en temporada baixa), es reté part de la sorra al mateix temps que es protegix enfront d’onatges forts.

Per tant, tal com recull l’informe, el manteniment dels cúmuls de Posidonia durant la temporada baixa ha afavorit la protecció de les platges. En cas contrari, d’haver-los retirat durant el període amb major activitat hidrodinàmica, s’estima que s’hauria produït una major pèrdua de sediments.

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies